El silenci de l'amor

EL SILENCI DE L’AMOR

Mal. He arribat al punt en el qual l’amor em fa mal. El cor se’m va empobrint i l’alegria es va apagant en moments de solitud com una flama en mig de la neu. Fred. Soledat. Necessito la seva escalfor, el caliu, l’esperança.

La seva mirada penetrant, el seu cos rígid i sensual, les mans, els llavis, el somriure, la veu... tot em falta. Tal gran mal s’ha apoderat de mi i tal pena estic passant. L’esperança ha volat lluny. Res em queda, tan sols un sospir. El somio en la seva perfecció i l’anhelo. Somni rere somni el veig, somni rere somni podem complir junts els meus desitjos però mai m’hi puc quedar. El cruel matí em desperta fent-me allunyar d’ell. El sol m’il·lumina mentre jo m’apago.

El veig a distància i em desfaig. Car com puc estimar tan bojament una ànima impenetrable?

Dur i distant es manté el seu cos i ànima i, a cada pas, cada minut, cada segon, va destrossant la meva. No puc obrir mon amor a ningú més. Ell té la clau. Ell la té.

Oblidar-me’n? Com poder-ho complir si les seves carícies estan incrustades a la meva pell, els seus petons són records permanents,  la seva veu m’ha omplert, la seva aroma m’és contínuament present i la meva mirada només es centra en ell?

Els ulls tristos, cansats i transparents no es poden penar més per tal fet car amb tan gran mal ja les llàgrimes se m’han assecat.

Pena. Pena per dins i mal d’amor. El meu cos resistent combat contra el dolor però ben dur és sentir-lo i no parlar-li, mirar-lo i no tocar-lo, somiar-lo i no besar-lo. 

Maledicció la de l’amor que se t’apodera i a poc a poc de pena et mata. Maledicció de posseir una ànima inconsolable i maledicció de no ser correspost.

Espero un miracle, espero una paraula, espero una resposta, espero un gest, espero una mirada, espero una carícia, espero una abraçada, espero, espero i espero però només apareix silenci. I en el seu silenci hi habita el meu. Pot ser un silenci etern, un silenci infinit.

El meu cos el deixarà, no el meu amor,

seré cendra però tindrà sentit;

Pols seré, però pols enamorada.

 

Aida Canyet Gifreu,  2013