Pròleg de Santi Vila

 

El món ha canviat molt i per bé. En el moment d’escriure aquestes ratlles, l’Institut Nacional d’Estadística acaba de donar a conèixer que, per primera vegada a la història, a les comarques gironines hi ha més Mohameds que Jaumes o Lluïsos. Malgrat les pors dels rondinaires i porucs, el procés de globalització i l’avenç tecnològic han esquerdat rotundament la divisió artificial del món i han desmuntat les velles barreres administratives que pretenien ordenar i discriminar l’espècie humana en mil i un compartiments estancs.
En conèixer la diferència (cultural, nacional, religiosa...) i haver-hi de conviure, els humans aprenem una gran lliçó: que certament tots som diferents però, alhora, semblants. Que malgrat que vestim, mengem o resem a déus diferents, finalment, els homes i les dones d’arreu del planeta sospirem sempre ansiosos per les mateixes raons: la llibertat, la bellesa i l’amor, els grans valors que justament afirmen la nostra humanitat.
El conte-joc que teniu a les mans tracta justament d’això, de l’elogi de la diversitat, en aquest cas a propòsit del dret a formar una família. El conte ens recorda la importància de la institució familiar per al desenvolupament personal i per al conjunt de la societat. Ens mostra, a més, que en el nostre món modern la fesomia familiar té rostres molt diferents: heterosexual, lesbiana, gai, reconstruïda, monoparental, extensa, adoptiva... i, més important que això, que totes aquestes realitats familiars es justifiquen per un sol fet, que no té a veure únicament amb les lleis civils que les reconeixen, sinó amb l’amor que les lliga.
Com a alcalde de Figueres i diputat, com a “diferent” entre els iguals, la publicació de Famílium per dues autores figuerenques m’omple d’orgull i em confirma la lucidesa d’aquells mots de Harvey Milk, escrits just abans de ser assassinat, a Sant Francisco, per la seva defensa dels drets civils: “Sabem que només d’esperança no es pot viure; però també sabem que sense esperança no val la pena viure!” Iniciatives com aquesta ens reconcilien amb la vida i ens fan renovar la il·lusió, segurament utòpica, que el cel a la terra és possible sense deixar de ser com som! Sense deixar de ser qui som!
Enhorabona!
Santi Vila i Vicente
Alcalde de Figueres

26 de novembre de 2011